El millor polític no és sempre el que més parla, el que més s’imposa, el que fa més promeses, el que ens entabana amb més gràcia. En els temps que corren és gairebé una sorpresa trobar un aspirant a l’alcaldia que aposti per escoltar abans que parlar, pel treball en equip abans que pel culte a la seva persona, pels fets abans que les promeses.

En Quim és un magnífic i metòdic gestor que té les idees molt clares sobre com sanejar i gestionar amb major eficiència un ajuntament, sobre com estructurar i ordenar un municipi perquè assoleixi majors estàndards de qualitat i pugui ser competitiu, el dia de demà, en el context metropolità i sobre com s’han de fer les coses, des de l’Ajuntament, perquè les persones i les entitats puguin participar, de debò, en les decisions que els afecten.

Crec que hi he arribat mogut per dues raons que em semblen essencials: una gran il·lusió i un fort sentiment de responsabilitat. Il·lusió per demostrar que es poden fer les coses d’una manera diferent a com s’han vingut fent fins ara. Responsabilitat que m’obliga, moralment, a donar un cop de mà a un projecte de poble que una sèrie de gent –la del grup d’ERC- fa més d’una dècada que defensen a Lliçà d’Amunt. A més, com s’ha vist en tots els anteriors comicis, és un projecte que té un suport electoral molt important. Jo -això és conegut- no necessito la política per viure. No sóc un polític. Tinc una professió liberal, una família i unes afeccions que m’omplen prou. Suposo que són les ganes de treballar per una idea de poble que, si la gent ho vol i ens vota, demostrarem que és possible. Farem un poble que ens agradarà més a tots.

La gent espera que un futur alcalde representi els seus interessos, entengui els seus problemes... Quines garanties pots donar tu en aquest sentit?

Mira, si ho analitzes una mica, veuràs que, per raons diverses que tampoc no són cap mèrit meu, em trobo just al mig de diverses cruïlles. Si no m’erro sóc el més jove dels candidats, cosa que d’alguna manera m’acosta més als joves i em fa més sensible, d’això n’estic segur, als problemes emergents d’aquest segle que comença. D’altra banda, vaig formar una família en el seu moment i tinc tres fills: això em fa membre actiu del col·lectiu social que podríem considerar majoritari a Lliçà d’Amunt actualment. Finalment, em sembla que combino un arrelament provat, de molts anys, en la història i les activitats d’aquest poble amb el fet de ser fill d’una família que va venir de fora i que va fixar la seva residència en un dels barris del poble.

O sigui, que ni jove ni gran, no?

Suposo que a la ratlla dels quaranta s’és prou madur per assumir una responsabilitat tan gran com la de dirigir un Ajuntament però alhora s’és prou jove com per atrevir-se a canviar coses, aquelles coses que malgrat no tenen gaire sentit o són ineficients es fan perquè sempre s’han fet així. En un món que canvia tant de pressa, l’edat pot ajudar una mica a entendre el que se’ns ve al damunt i a preparar Lliçà perquè pugui afrontar, amb èxit, els reptes que ja s’endevinen i que ja s’acosten. Certament, no formo part de la colla dels Skando –els més joves- però encara suo la samarreta blava dels Concos. Com s’ha dit manta vegades, l’important és tenir l’esperit jove, mullar-se, viure la vida enmig la gent. No sé: no m’agrada l’alcalde que s’allunya de la gent i que esdevé espectador de l’activitat del seu poble. S’ha d’escoltar més i donar més joc a la gent activa.

Abans has parlat d’un col·lectiu social majoritari...

Sí. Em referia a les parelles relativament joves i amb fills. A Lliçà d’Amunt arriben cada any unes 250 noves famílies i són gent força jove, gent preocupada perquè els seus fills tinguin un entorn de qualitat on créixer i formar-se com a persones. Per experiència pròpia -perquè tinc tres fills que porto a l’escola del poble, a l’esplai i a l’escola de música-, sé la importància que tenen aquests serveis a l’hora de fer un poble de qualitat. D’altra banda, és prou coneguda la forta implicació de la meva companya –na Manoli Garrido- en les activitats de l’AMPA i de la Plataforma per a la Qualitat de l’Ensenyament. A Lliçà tenim importants dèficits d’equipaments i serveis. Crec que no parlo d’oïdes a l’hora d’interpretar les preocupacions de la gent.

Veig que mires de tranquil·litzar els lliçanencs de tota la vida i, alhora, donar garanties a la molta gent que ha vingut a viure a Lliçà els darrers anys. És això?

Home, sí. Ja ho he dit abans. Els lliçanencs de sempre coneixen prou les meves coordenades. Saben que sóc fill d’una persona –en Jaume Farriol, l’escriptor- que ha estat un dels personatges clau de la vida cultural i social de la Vall del Tenes en les darreres dècades. Jo he viscut tota la meva vida a Lliçà i he estat present en iniciatives prou emblemàtiques, crec, com la revista A Mig Tenes, Lliçà Ràdio o la sonada volta amb carro pels Països Catalans. D’altra banda, se m’ha de veure com l’hereu i el continuador d’un projecte que van iniciar persones prou lligades al poble com en Joan Soley, en Fèlix Vinyeta o en Joan Relats... Però els meus pares van venir de fora, de Banyoles i de Barcelona, i visc en el que abans era una urbanització i avui és un barri de Lliçà. Crec que això em dóna, també, una mica de perspectiva sobre com viuen, molts dels residents del nostre municipi, la seva relació amb el poble.

Parlem de la teva experiència?

M’agrada pensar que combino dues àrees de coneixement al meu entendre bàsiques: sóc arquitecte urbanista -en exercici- i fa molts anys que segueixo i participo en la política municipal. Si hi pensem, veurem que dins de les limitades competències que té un ajuntament, l’urbanisme és, segurament, la potestat principal i la que condiciona més fortament el model de poble, el potencial econòmic i la qualitat de vida que tindrem durant els propers anys. S’està acabant el temps del desenvolupisme i de la fragmentació territorial sense ordre ni concert que ha estat el model de CiU. Nosaltres tenim una visió moderna de com estructurar els sistemes urbans per atreure activitat econòmica al servei de les persones, per millorar la qualitat de vida, per preservar l’entorn i per posar les bases d’un Lliçà competitiu i atractiu el dia de demà.

...i de l’experiència municipal?

Si algú pensa que acabo d’arribar, s’equivoca del tot. Vaig ser un dels fundadors de la Secció Local d’ERC a Lliçà d’Amunt i he treballat, tots aquests anys, des de l’ombra, en el dia a dia de l’activitat política. La veritat és que m’he fet un fart de regirar expedients, preparar mocions i dissenyar estratègies de grup. Conec la història i els diversos “culebrons” que fa anys que s’arrosseguen, conec l’organització de l’Ajuntament i conec prou bé els ressorts de la política municipal. Nosaltres, la gent del grup d’ERC, no traiem el cap, només, quan venen eleccions. Treballem tot l’any. Ens reunim setmanalment. Si la gent ens fa confiança, nosaltres estem en disposició de començar a treballar l’endemà mateix de les eleccions.

Alguna qualitat personal?

Les qualitats i els defectes, ja me’ls trobarà la gent, no em toca a mi trobar-los, oi? Diuen que faig cara de bona persona (riu). És difícil i estrany parlar d’un mateix. Si hagués de dir alguna cosa diria que sóc rigorós i metòdic en el treball. Intento ser polit en les coses que faig. Poso una gran il·lusió en les coses. Provo de ser honest. M’agrada escoltar. Crec en el diàleg. En tot cas -i això pot marcar alguna diferència respecte aquests vint-i-quatre anys de govern de l’Isidre Ballester-, sóc una persona que creu en la gent, que sap treballar en equip i que deixa fer a la gent que en sap i que té bones idees. El grup d’ERC, ho hem dit sempre, no es basa en una persona sola, en un sol personatge d’acusada personalitat (podeu llegir entre línies). Darrera meu hi ha un equip professional amb gent molt solvent en qüestions urbanístiques, d’educació, de sanitat, de medi ambient, de gestió econòmica... Si arribo a ser l’alcalde tinc el suport d’un equip que no hem hagut de fer per presentar-nos a les eleccions sinó que fa anys que treballa pel poble, que treballa junt, que s’entén. Tenim una màquina perfectament greixada a punt per posar-se a governar ara mateix.

Com penseu afrontar les properes eleccions?

A nosaltres no ens agraden les campanyes basades a prometre una llista d’actuacions: el farem això i farem allò i farem allò altre... Que ningú s’esperi propostes espectaculars i poc realistes. Tots plegats em sembla que estem una mica cansats dels polítics de sempre que prometen i prometen. Realment, hi ha algú que voti en funció del que diu el programa electoral d’uns o altres? Crec que els ciutadans no necessitem una carta als Reis, ja no som nens. El que la gent volem és que els nostres candidats generin confiança i ens garanteixin que tenen una idea molt clara de cap a on volen conduir el poble, del model –un projecte ben definit que impedeixi el nefast anar fent sobre la marxa- i que ens donin confiança que gestionaran amb la màxima eficiència els escassos recursos públics que tenim, els nostres impostos.

ERC genera aquesta confiança?

A mi em sembla que molt pocs grups tenen una manera tant popular i participativa de fer, que pocs grups s’han preocupat com nosaltres per la gestió econòmica de l’Ajuntament i que pocs grups tenen un model de poble de qualitat tan clar i definit com nosaltres. Portem dotze anys demostrant-ho. Qui més qui menys ens ho reconeix, això. Som la força majoritària de l’oposició. Som l’alternativa real als vint-i-quatre anys de mandat de l’Isidre Ballester. Si fins ara s’ha anat fent sobre la marxa, segons anaven proposant els promotors i les multinacionals, ara hi ha gent que sabem molt bé què volem i que aspirem a fer un poble per a la gent, no per a les societats anònimes de ves a saber on. La nostra prioritat és la gent de Lliçà, l’interès públic, i això és el que defensarem amb ungles i dents, que per això som d’esquerres.

Parlem una mica del programa?

Hi ha una sèrie d’etiquetes que la gent de Lliçà ja identifica, perfectament, com a preocupacions del grup d’ERC. Posem alguns exemples. Tothom situa el grup d’ERC com el defensor d’un Centre Viu, ric en serveis i en equipaments. Tothom sap que en lloc d’una política d’almoines per a cada barri volem un pacte sobre les noves àrees de centralitat que permeti grans inversions. Tothom sap del nostre incondicional suport a les preocupacions de la Plataforma per a la Qualitat de l’Ensenyament. Tothom coneix la nostra obsessió per l’eficiència en la gestió del pressupost i per evitar la despatrimonialització de l’Ajuntament. I no cal explicar gaire que la defensa del medi ambient –el pla agrícola, els turons del camí de Caldes, els boscos de Palaudàries- és una batallà clara i antiga d’ERC ni que les reflexions urbanístiques i d’ordenació territorial són un dels plats forts d’ERC. Igualment, crec, poca gent discutirà el lideratge d’ERC en la defensa de la participació pública, qüestió de la qual n’hem fet bandera en molts moments (Lliçà Centre, Agenda 21, Pla General, etc.). Per això no ens preocupa tant explicar el què defensem com convèncer les ciutadanes i ciutadans de Lliçà que nosaltres som gent de confiança, que tenim una trajectòria clara i molt coherent des de fa molts anys i que si ens voten notaran un estil molt diferent, més eficient i més transparent de governar.

Pots explicar una mica més en què consistirà aquest nou estil de governar?

La nostra acció es basarà en quatre grans premisses: sanejament, planificació, participació i qualitat (SPPQ, per a qui li agradin les sigles). En primer lloc, farem una política dràstica de sanejament per tapar els enormes forats econòmics, el dèficit de més de 4 milions d’euros (uns 700 milions de pta.) que té l’Ajuntament. Els deutes actuals fan que tota cosa l’haguem de pagar al triple del seu preu real. Així mai no es podrà invertir en el poble. En segon lloc, planificarem amb tota transparència i amb tota publicitat el model de poble que volem (pla general, Agenda 21, etc.) i l’estratègia social i econòmica (pla estratègic). Hem de deixar, d’una vegada per totes, d’actuar sobre la marxa, sense rumb, al dictat dels promotors, quan no dels especuladors, si realment tenim intenció de fer les coses per a la gent. L’Ajuntament hauria de ser sempre el defensor dels interessos dels seus ciutadans, no el lucre d’uns pocs. Si volem posar uns fonaments sòlids que permetin a Lliçà créixer en qualitat els propers anys ens cal planificar.

Has dit quatre premisses: falta la P i la Q…

Sí, la tercera és la participació de les persones i les entitats en les decisions. Les coses s’han d’explicar bé, amb transparència, i després s’ha d’escoltar, s’ha d’escoltar molt. Actualment el nostre ajuntament és una caixa negra en molts aspectes i el seu butlletí, sovint, una cortina de tinta, com la que fan els pops per despistar. Nosaltres aspirem a què molta gent pugui fer moltes coses des de l’ajuntament, que la gent que té coses a aportar pugui utilitzar els recursos de l’ajuntament per fer-les. Finalment hi ha una quarta premissa, la de la qualitat. Aquest és el paradigma de la modernitat en front d’un desenvolupisme antiquat i convencional. Les col·lectivitats i les empreses amb futur són les que aposten per la qualitat en lloc de basar la seva estratègia en la quantitat. Algú s’ha parat a pensar per què Cardedeu, per exemple, és una avui una marca atractiva i Lliçà d’Amunt es troba a la corda fluixa de la suburbialitat? Nosaltres tenim algunes idees al respecte…

Hi ha gent que pensa que ERC defensarà molt millor el medi ambient i l’entorn de Lliçà però que no apostarà pel creixement econòmic o per l’habitatge…

Això és mentida. Nosaltres tenim una visió d’esquerres que vol dir que la nostra prioritat en l’economia són les persones de Lliçà. Nosaltres posarem sòl en joc i atraurem activitat econòmica, però activitat que generi ocupació. No volem grans fàbriques logístiques que comporten pocs llocs de treball (o que es porten el personal de fora) i que s’instal·len allà on volen, fragmentant el municipi. Volem un sector de ‘serveis de proximitat’ que, ocupant poca superfície, generi molts llocs de treball i una gran activitat econòmica. I pel que fa a l’habitatge, només cal posar un exemple: en el cas del Lliçà Centre hem estat els únics a denunciar el fet que l’Ajuntament no hagi volgut acollir-se a la nova llei d’urbanisme i hagi impedit, per a benefici dels promotors, que el 20% dels habitatges fos de protecció social; o que hagi apostat per un creixement sobtat amb gent de fora en lloc d’un creixement pausat que cobreixi les necessitats d’habitatge de la gent d’aquí.

També hi ha gent que creu que ERC no és un partit dels barris…

Siguem seriosos. Durant tots aquests anys, la coalició CiU-PSC ha practicat una política d’almoina, ja ho he dit abans, de cafè per a tothom. Tres milionets (de pessetes) a un barri, dos a un altre… El model d’ERC, en canvi, no parteix de la idea que hi ha un nucli contraposat a uns barris. Ens neguem a seguir difonent aquest tòpic que tant interessa electoralment a determinats partits que fan dels barris demagògia electoral. Nosaltres arribarem amb les associacions veïnals a un pacte sobre les noves centralitats necessàries i allà concentrarem inversions que beneficiaran tots els barris en lloc de dispersar esforços. Hem de trencar aquest discurs de nucli i barris que no ens porta enlloc. Els equipaments que es fan al nucli són per a benefici de tots els barris i els que farem als barris beneficiaran i enriquiran el poble.

I quina és la postura d’ERC davant el dèficit d’equipaments?

Bona part del que serien o podrien ser equipaments municipals no prosperen perquè l’Ajuntament els cedeix a d’altres administracions (per exemple els locals de l’escola Martí i Pol) o perquè en lloc d’invertir en un futur patrimoni municipal prefereix pagar lloguers (per exemple els locals de la policia). I, pel que fa als equipaments de la Generalitat com els educatius i sanitaris, l’equip de Govern manté una mentalitat poblerina quan ja som una ciutat amb més habitants que Ripoll o que la Bisbal d’Empordà. Hem de creure’ns, primer, i saber convèncer les altres Administracions que ja no som un poble petit i que tenim un enorme dinamisme.

Encara hi ha gent a qui li fa una mica de respecte les sigles “ERC”…

La política municipal no és la política autonòmica ni l’estatal. Estem parlant de gent d’aquí que té, com a principal objectiu, la millora del poble. Estem parlant de gestió eficaç. Em sembla que aquí, a Lliçà d’Amunt, hem demostrat sobradament, durant dotze anys, que hem estat el grup més organitzat, més nombrós i més dinàmic a l’hora de controlar l’equip que govern i a l’hora de fer propostes. En aquests moments som l’alternativa real, el grup majoritari i la principal possibilitat de que les coses es facin d’una altra manera, passat el mes de maig, a Lliçà. Nosaltres, si governem, farem les coses en benefici de tothom. De tothom! Som gent de confiança.

Bé, doncs, la darrera pregunta. Realment veieu possibilitats de governar?

Segons quins siguin els resultats de les eleccions s’obriran o no possibilitats de pactes entre els grups d’esquerres. El cert és que CiU no té la majoria social del poble. En les passades eleccions ells van tenir 1.700 vots i nosaltres 1.100. Fins ara, en cada nou comici CiU ha anat baixant i ERC ha anat pujant. Aquesta és la tendència i existeix una possibilitat real d’aconseguir-ho. Tot està en mans de les ciutadanes i els ciutadans de Lliçà d’Amunt, de si s’atreveixen al canvi o prefereixen allò que ja coneixen i que fa 24 anys que dura.
 

La força d'en Quim és, també, l'equip humà que forma el Grup d'ERC