|
El projecte de remodelació del barri de Sants per permetre l’arribada del TGV no resoldrà el problema
del feix de vies i de metro que creua actualment bona part del barri a cel obert i que el divideix en
dos. En total un mar de vuit vies, sis de tren i dues de metro que signifiquen una barrera difícilment
franquejable i que provoca greus molèsties al veïnat que hi viu a prop, degut als racons i passadissos
bruts i insegurs.
Ara es presentava una bona ocasió per soterrar no només les noves vies de l’AVE sinó també les
actuals vies del tren i del metro. El soterrament de les vies ha estat una reivindicació històrica del veïnat
afectat i de tot el barri de Sants. Es tracta de l’únic indret de la ciutat de Barcelona on les vies queden al
descobert.
El projecte definitiu signat pel Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, no preveu,
però, el soterrament de totes les vies sinó únicament de les noves vies del TGV. Les actuals
vies seran “cobertes” per un calaix de formigó. Aquest calaix, en el seu punt més alt, arribarà fins als
14 metres d’alçada a la Riera Blanca. Un mur que gairebé tocarà les finestres de les cases fins a
l’alçada d’un tercer pis.
A sobre d’aquest calaix hi ha previst construir-hi una “rambla ajardinada” on s’hi arribarà mitjançant
unes rampes. Des d’aquest “rambla” els pisos entresols, primers, segons i tercers del carrer
Antoni de Capmany seran una mena d’aparadors per qui hi passegi. Per altra banda, és difícil imaginar
com es resoldrà el risc de caigudes en aquest passeig, potser una barana que encara farà augmentar
més la seva alçària? Per travessar de banda a banda aquest calaix se seguiran utilitzant passos
subterranis que creen racons de brutícia i d’inseguretat, indignes d’una capital europea que contínuament
ens recorden que es “posa guapa”.
Els veïns i veïnes hem presentat a l’Ajuntament moltes al·legacions al projecte del calaix,
però no n’han fet cap cas ni hem tingut cap resposta. Tampoc han valorat seriosament l’informe alternatiu
elaborat per enginyers que van presentar les associacions.
El projecte segueix endavant, ja que l’Ajuntament està responent que el soterrament és inviable
per raons tècniques i que el seu cost és molt elevat. Un cop construït el túnel sota el Canal de la
Mànega, ¿qui és creu els arguments del “tècnicament impossible”, del “molt problemàtic” o del
“és car"? L’Ajuntament de Barcelona ha prioritzat el projecte de l’estació de la Sagrera i el calaix i
l’estació de Sants ha estat la torna econòmica d’una gran operació especulativa.
Aquest serà el segon calaix que es construirà a Sants; el primer ja fa temps que el tenim al carrer
de Sant Antoni. El desnivell d’aquest carrer a la banda de muntanya i els murs que trobem al final
dels carrers perpendiculars per la banda de mar, com els de Riego o Premià, són el resultat del calaix
que es va construir amb la primera gran ampliació de l’estació. El veïnat pot recordar com va morir tota
l’activitat d’aquests carrers.
Aquest calaix serà un nyap, i amb el temps, quan quedi demostrat que no s’han solucionat els
problemes urbanístics i de seguretat, aleshores potser ho desfaran tot i soterraran les vies. I perquè
això succeeixi, no passaran gaires anys, com és el cas actual de la Plaça de les Glòries: allà es van
gastar un munt de diners per construir un gran pas elevat, en contra de les propostes veïnals, i ara, al
cap de deu anys, es veuen obligats a refer-la totalment.
|