|
A Sants tenim una gran estació de ferrocarril, anomenada precisament Barcelona-Sants, després,
això si, de que fos batejada inicialment com Barcelona-Central. Aquesta estació ja va suposar,
quan es va construir, als anys setanta del segle XX, un atemptat brutal contra el teixit
urbà i el veïnat del barri. Els efectes del nyap que va suposar aquella obra, i la construcció
d’un calaix per tapar les vies del tren, són encara ben visibles: només cal veure el desnivell que
hi ha des del Parc de l’Espanya Industrial, només cal passejar pels carrers de Premià o Riego,
només cal veure els decoratius aparcaments a l’aire lliure a banda i banda de l’estació...
Ara, Renfe, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri de Foment volen acabar
de reblar el clau i convertir l’estació de Sants en un monstre d’unes dimensions que se’ns fan
difícils d’imaginar. La reforma del Pla General Metropolità per aquesta zona ja ha estat aprovada
per la subcomissió d’urbanisme de Barcelona, on hi són presents tant l’Ajuntament com
la Generalitat. El gran argument per justificar tot aquest despropòsit no és altre que l’arribada
a l’estació del tren de gran velocitat; en versió hispana, l’AVE.
Aquesta macroestació, però, no només no respon a cap necessitat del veïnat sinó que
tampoc es correspon a les necessitats que podrien suposar l’augment de passatgers degut a
la nova línia de gran velocitat. L’AVE suposarà un increment d’usuaris de l’estació en aproximadament
un 20%. ¿Això ha d’implicar que el volum edificat actualment –entre l’estació i l’-
hotel– es multipliqui ben bé per tres? Ningú no s’ho empassa. El projecte de nova estació no és
altra cosa que un gran pilotasso urbanístic amb el qual es pretén generar una plusvàlua, un benefici
addicional. El que es pretén construir no és més estació, sinó un altre hotel, un centre
comercial i d’oci, oficines per llogar...
La nova estació projectada s’ampliarà per davant i per darrera, utilitzant l’espai dels
aparcaments; s’ampliarà a banda i banda, ocupant el que ara són espais lliures o vials.
D’aquesta manera, es doblaria la superfície de l’actual estació. A més, s’ampliarà en sentit vertical,
per assolir una alçada gairebé igual a la de l’hotel que hi ha actualment. Això significarà
un immens cub –l’estètica del qual, a més, és previsible– encastat al bell mig del barri.
El projecte de nova estació de Renfe suposaria l’enderrocament d’uns quants edificis de
vivendes, especialment al carrer de Vallespir, que serien substituïdes o bé per nous vials, o bé
per hotels, o bé per edificis d’oficines. D’aquesta manera, pretenen escapçar una de les zones
amb més personalitat i més valor històric del barri. Alguns espais que estaven previstos com
a zona verda en el Pla General Metropolità han estat requalificats com a equipaments, una
qualificació que darrerament sembla que ho admet pràcticament tot: centres comercials, hotels,
sales de cinema, aparcaments...
L’AVE, ni el volem ni el necessitem. Molt es podria parlar de la conveniència d’una infrastructura
d’aquest calibre. Cal tenir present que cada quilòmetre de via de l’AVE costa al
voltant de 1.500 milions de pessetes, de manera que amb el que costa un sol quilòmetre es
podrien construir, per exemple, dues o tres residències per a gent gran, una mena d’equipaments
dels quals no n’anem precisament sobrats; ni a Sants, ni enlloc. Però podria arribar l’AVE
a Sants i que no per això ens desmaneguessin mig barri. Podria arribar a l’estació de Sants
tranquil·lament sense haver-la de fer tres vegades més gran i endur-se un tros de barri per
davant.
|