Ja fa uns anys que la lluita pel soterrament de les vies, i ara també contra el Pla de l'estació, dura. El nucli que ha tirat endavant l'oposició al projecte –abans Comissió pel Soterrament de les Vies, ara Plataforma pel Soterrament de les Vies i Contra el Pla de l’Estació– també ha anat canviant amb el temps. Sigui perquè nous veïns s’hi incorporen, sigui perquè alguns es desanimen. Tots, però, han estat escrivint la història del barri en primera persona.
 
Les vies han estat de sempre una cicatriu a Sants. Una cicatriu que, a mesura que creixia el nombre de vies i de trens, va anar fent més difícil la vida als seus voltants.
El projecte de l'AVE, un tren que la majoria de veïns del barri no agafarem mai, va omplir, malgrat tot, d'esperança la gent de Sants. Posats a remoure, ho remouran tot, vam pensar.
La posició del Ministeri de Foment, de gastar el mínim possible; la de l'Ajuntament de Barcelona, de proposar una via per la façana marítima i d'apostar per la Sagrera com a destinació d'inversions, a costa de Sants; i la de la Generalitat, erràtica pel cap baix, van fer que l'esperança es convertís en mobilització.
 
Viatges a Madrid, més de vint manifestacions a la carretera, assemblees i debats, centenars de reunions, pancartes, samarretes, un calaix gegant per Carnestoltes, cartells, enganxines, berenars i poesia al carrer... han estat la crònica ciutadana, sovint amagada, dels darrers anys a Sants i la constatació del divorci entre el veïnat i els polítics que, teòricament, ens han de representar.
Mai ha faltat, amb major o menor intensitat, gent disposada a lluitar contra el calaix –que, finalment, les administracions ens volen imposar en lloc de soterrar les vies– i contra el Pla de l'estació. Un pla que lliura espais públics a empreses privades, que multiplica per tres l'espai de l'estació de Sants i que agredeix, tal vegada d'una manera definitiva, els barris tradicionals dels seus voltants.
 
Sabem que tenim raó, i ells, els polítics, saben que no la tenen. Per això seguirem al peu del canó, amb el convenciment de que, si sabem involucrar la resta de veïns i veïnes en la lluita, la guanyarem; si no, la perdrem.
Malgrat tot, perdre-la, significaria l'inici d'una nova batalla per recordar dia a dia que Sants és altre cop la torna d'una gran operació especulativa, el començament d'un llarg conflicte perquè algun dia es desmunti –com succeirà aviat amb el pas elevat de la plaça de les Glòries– el calaix de la vergonya.
 
Sants és el nostre barri. No en tenim cap altre. I resistir serà vèncer.
 

> Més informació:
         > El projecte [::]
         > Posició ERC [::]
         > Cobrir no és soterrar [::]
         > El gran negoci de la nova Estació [::]
         > El calaix de les vies, el calaix de la vergonya [::]
         > Simulacions del calaix [::]
         > L'auca de la Plataforma [::]
         > Soterrem les vies! [::]